Molts aventurers van escriure les seves pròpies vivències a través dels seus llibres. Rudyard Kipling, Richard Burton, David Livingstone o Henry Stanley, conegut per la famosa frase: “Doctor Livingstone, I presume?”. Llibres com “L’home que va poder regnar” o “El cor de les tenebres” són alguns exemples.
Molt lluny queden aquelles aventures romàntiques molt idealitzades fins a mitjans del segle XX. Per fortuna, els temps han canviat, i els llibres de viatges d’autors moderns han incorporat una visió humana de la realitat. I aquests són tres dels meus llibres de viatges preferits.
Patagonia Express
Paradoxalment vaig llegir aquest llibre de Luís Sepúlveda (1949-2020) en el meu primer viatge a Egipte, fa molts anys. Recordo els capvespres navegant pel Nil, mentre llegia el llibre. M’imaginava volar a través de les àmplies terres australs de la mà dels aviadors que apareixen en aquest llibre. En aquell mateix instant vaig somiar que un dia estaria a la Patagònia. Per fortuna, aquest somni s’ha fet realitat no fa massa temps.
El llibre narra les aventures i desventures de diferents personatges. Des d’un llop de mar, a uns aviadors intrèpids transportant de tot, fins a un locutor radiofònic. El més interessant, però, és la descripció que fa dels personatges i les seves històries. Et va reflexionar de la manera que viatgem els occidentals pel món. Tot i que, la diferència social no és tanta.
El somni d’Àfrica
Un dels meus llibres preferits. Javier Reverte (1944-2020), el seu autor, era periodista i novel·lista acostumat a treballar en “territori comanxe”. És a dir, l’argot que fan servir els periodistes quan es troben en terres en conflicte, majoritàriament guerres.
Viatger empedreït que va viatjar pel continent africà un munt de vegades. Cobrint guerres i expedicions.
En aquesta obra literària, extensa i molt amena, que ja forma part de la literatura clàssica, barreja història, vivències pròpies i exploradors romàntics.
La descripció es tan detallada que et pots imaginar trobar-te en cadascun d’aquests racons. I el que va aconseguir és que algun dia viatgi a l’Àfrica subsahariana. Com em va passar quan vaig estar a Nàuplia (Grècia), un cop llegit el seu llibre “El cor d’Ulises”.
Entre àrabs
Colin Thubron (1939) està considerat un dels autors contemporanis de viatges més importants.
L’autor narra en aquest llibre els viatges que va fer pel Pròxim Orient en èpoques convulses. Es divideix en dues parts.
La primera part; “Semblança de Damasc” descriu i narra la història de Damasc a un detall tan precís que crec que només ho superaria Josep Pla.
En canvi, “Les muntanyes d’Adonis” descriu la peregrinació a través de les muntanyes del Líban per trobar l’enclavament d’un antic mite. I no se li va ocórrer cap altre cosa que fer-ho en plena guerra civil del país.
Ambdues històries són molt desgarradores a causa de la situació inestable del país i l’entorn geopolític del Pròxim Orient.
Llibre dens, però que t’ajuda a comprendre millor com és viure al país.
