Adoro menjar en restaurants amb encant. I a l’estiu, en restaurants amb patis interiors sensacionals. Fa íntim i romàntic. Una experiència inoblidable per als amants de la gastronomia. I, en aquest viatge romàntic,, somio en retornar-hi.
En els meus viatges he trobat racons que mai m’hauria imaginat. Moments únics que et queden gravats en la retina.
¿T’imagines una nit estrellada entre vinyes franceses. O explorar les xemeneies i les coves de la Capadòcia amb l’amor de la teva vida mentre us embriaguen els sabors exòtics. O navegar per les illes del Mediterrani on l’amora a herbes fresques es barreja amb la brisa del mar?
Així que, entre l’amor a la gastronomia i als viatges, et porto al cor d’aquests patis de restaurants i somniïs, com jo, sopar allà.
Mernerbes al Lubéron (França)
Poble pintoresc dins del Parc Natural del Lubéron, a la Provença. Per sí mateix ja val la visita.
Lloc on va viure Dora Maar, artista polifacètica i amant i musa de Pablo Picasso. Aquest racó també va inspirar a l’escriptor Peter Mayle, exmarquetinià de la City de Londres, escriure els seus llibres. El més conegut: Un bon any. Adaptat al cinema per Ridley Scott.
En aquest poble tan bonic es troba el restaurant La Véranda. Petit i acollidor, com el seu entorn. La seva terrassa, amb poc més de 8 taules, està envoltada de parets de pedra de les cases veïnes. L’ombra a la terrassa prové d’una olivera i la seva frescor, de la mareselva emparrada.
El menú està dissenyat a partir de productes locals i de proximitat. Plats típics de la regió cuinats amb delicadesa. Tot maridat amb vins de la regió.
Urgub a la Capadòcia (Turquia)
Al cor de la Capadòcia, Urgub és la destinació “chic” comparada amb la bulliciosa Goreme. Amb un encant típicament turc i amb molta tranquil·litat.
Entremig d’alegres bazars i en una localització molt discreta es troba el Muti restaurant. Regentat pels germans Ülkü, ofereix als seusw comensals un ambient acollidor amb música jazz de fons (que no molesta) i un pati interior fascinant.
Pere accedir-hi, has de sortejar les parades del bazar repletes de gent i endinsar-te enmig d’un passadís fosc. Un cop l’atrevesses entres al pati del restaurant. Calma absoluta. És un edifici de pedra incrustat a les roques, les arcades del qual envolten el pati de taules. Els arbres, arbustos i flors hi creixen harmoniosament.
La carta és una fusió entre menjar turc típic amb pinzellades mediterrànies. Bé tampoc es troba tan lluny… I els vins, majoritàriament de la regió. Per triar, deixa’t aconsellar per en Muhittin Ülkü, antic soci del premiat restaurant Mikla d’Istanbul. Els sabors et cautivaran perquè els combina a la perfecció. I les coccions de la carn, perfectes.
Naxxar (Malta)
Situada al nord de La Valeta. Es creu que va ser la primera ciutat de l’arxipèlag a convertir-se al cristianisme. Està plena d’edificis històrics com l’Església de la Mare de Déu o el luxós Palau Parisenc (Palazzo Parisio), l’única casa señorial de l’illa. Els seus jardins es consideren com el “petit Versalles”. I en aquests jardins es troba el Luna The Restaurant, considerat pels maltencs un dels millors restaurants de l’illa.
EL menú es basa en plats italians com la pasta, o maltencs com el conill. Tot cuinat i presentat amb delicadesa. La mateixa que la decoració del palau o els colors de les flors i plantes del restaurant de la terrassa. Tot muntat sobre una pèrgola. I des d’allà, asseguda a la taula, pots contemplar la immensitat dels jardins del palau.
Hora a Mikonos (Grècia)
Segons la mitologia grega, les muntanyes de Mykonos es van alçar amb els cossos dels gegants que va matar Hèrcules.
La seva capital, Hora o Chora, més coneguda com a Mykonos Town, és una de les destinacions més chic del Mediterrani.
De fet és preciosa (i ventosa). Perdre’s entre els seus carrerons és un recorregut visual per edificis blancs i blaus. Hi disfrutes encara que estigui ple de gent. I, entremig d’aquests carrerons i de concorreguda Petita Venècia, es troba el restaurant Eva’s Garden, on mengen els illencs. El seu jardí incrustat entre parets blanques i blaves hi penja una parra. Auster, sense pretencions. Com molts restaurants grecs. Hi trobaràs una carta d’especialitats gregues i algun que altre vi del país. Senzill però suculent. I el peix, fresc, a la brasa.
Així doncs, des de Ménerbes, amb parets de pedra del restaurant La Véranda, o el Muti, on em transporta a un oasi d’entre carrers concorreguts, fins al palau parisenc de Malta que m’empeny cap a Versalles i la parra de Mykonos com una autèntica experiència grega, has viatjat allà on paladar i l’ànima es retroben.
Bon profit i bon viatge a tu, amant de la gastronomia i els viatges
