Andorra, un petit país situat entre Catalunya i França, ofereix activitats variades com l’excursionisme, les compres o les activitats culturals. Convida a visitar-la. Tanmateix té un tresor amagat, la gastronomia, que et convido que la gaudeixis en el teu proper viatge.
Andorra, coneguda com a una destinació hivernal, ofereix molt més que forfaits, telecadires i molts models de monos d’esquí. Entre els seus pobles pintorescos i paisatges muntanyencs, els andorrans ofereixen un valor afegit amb la gastronomia.
Pots visita-la durant tot l’any. A l’estiu, les excursions pels cims o boscos és una activitat molt relaxant. Aquests mateixos paratges es converteixen en estacions d’esquí a l’hivern.
Quan el desglaç comença, les plantes d’axicoia comencen a sortir. Moment que els restaurants l’ofereixen a les seves cartes servides en amanides. T’adverteixo que té un gust amargant al final del paladar. Però no és l’únic plat. La carn de vedella Bruna d’Andorra és un altre plat estrella.
Però els boscos amaguen un altre secret. Des de finals d’agost fins a mitjans d’octubre es recullen les pinyes de pi. Però no unes qualssevol. I amb elles fabriquen un xarop, una recepta antiga. S’elaborava com a espectorant. Els anys van anar passant i, aleshores, el chef francès Michel Baylocq el va transformar com a condiment gastronòmic. Dolç amb gust de resina i textura llefiscosa. S’assembla molt a la mel. Dóna un gust ple de contrastos als plats. Aquest xarop el trobes en botigues especialitzades.
Encara que sembli mentida, Andorra cultiva vinyes. Prové de finals del segle XIX quan tot el mediterrani es va plegar de vinyes. I, aleshores, va venir la filoxera. I tot se’n va anar en orris. Ben entrat el segle XX, la bodega Casa Beal va cultivar les seves primeres vinyes d’altura, Pinot Noir, amb bons resultats. Van venir més, com Casa Aubinyà. Uns amics van decidir que farien vi. I amb cuatre coses manuals el vann començar a fabricar. La seva estrella és Evolució, de tacte sedós.
I parlant de begudes… després d’un dia ple d’activitats per terres andorranes, toca una cervesa. Però una quasevol, sinó una d’andorrana. Boris i Alpha són les més importants.
Per la qual cosa, la propera vegada que facis turisme per Andorra endinsa’t en el seu petit gran món gastronòmic.
